2/11/09

31-10-2009 Albaida





CRÒNICA
Autor: Toni Garmstrong



La cronica d´avui no escomensa a les vuit del mati com de costum sino que l´hem adelantat al divendres per la nit i arranca a les nou.


Be era el debut de la grupeta en el tant ansiat sopar que voliem fer i que hem aconseguit parirlo despres de varies intentones.Hem de recalcar que acudirem els que normalment acudim a tots els esdeveniments i que en realitat son els que fem que aso funcione un poc a poc.
Uns perque no poden,uns perque llansen la pedra i amaguen la ma i uns altres perque no volen pagar els cristals trencats, pero aixi i tot vingueren els que d´antema sabiem tots que acudirien.
Puntual con un rellotge estava l´amic Richard que estava dudant entre sopar o regar pero que es decidid pel sopar i poca poc anarem acudint els comensals a la taula.Ximo que cara a la taula roda prau be,Toni que si hay que ir se va,Manolo que no diu que no,Bernat que vinge per a vigilar els graus de calories pero que acaba en unes cuantes damunt,J. Enrique que ha agafat un bon nivell i ja esta per a disputar este esdeveniment i alguns mes,Transporter que per a no variar sempre li toca davant fins en la taula va en cap,el Pelos que tampoc s´en pert una i que es la proba que si se quiere se puede,Breso que en la ma mala no li va afectar per a agafar el bocadillo i que es renta un poquet en alcohol per a la ferida i Vicent que per molts compromisos que tenia va decidir vindre al nostre deixant altres sopars i que son els que fan peña.Despres vingue Castels que cambia el discurs de l´altre soparqueva acudir per un bon gin tonic en nosaltres.
Be puig del sopar dir que va ser en bon rollet ,debatint aspectes de la grupeta,criticant als dels tirachines,i gaudint de del bon rollet que hi havia.Prenguerem el cafenet i el cambrer ens oferi uns xupitos de orujo i vodka de caramel que era nou i pensarem vinga uno per a la digestio.En principi va eixir l´espirit deportiste de tots " No jo un poquet per probarlo",pero POc a POc el nivell de la botella anava baixant i el nostre putjant fins que arribarem a coronar el cul de la botella i com sempre eixirnos les acaloraes d´ultima hora.
Be pagarem i ens anarem cada uno per on vingue fins el dia seguent que era el dia despres.


Avui era un dia per a vore la recuperacio de la gent despres d´una etapa nocturna i com no alguns estaben encara en compañia de Wallas.Poc a poc acudien al marfil i pareixia que alguns recuperen prau be i uns altres li costa mes pero l´edat no ens perdona.Eren les vuit i..... quan arranquem tot el que estava i ens encarem cap a Xativa a un ritme resacos i es notava la falta de Transporter que estava llevantse les llagañes en casa en preses per a agafarnos perque a l´unic que es sentia era al de sempre que estava fresquet.Al moment ens agafa el rezagat i sense mes arribarem a Serragrosa que avui era mes que un port i que el sortejarem prau be.Ens deixarem caure atravesant la densa boira que hi havia i seguirem cap a Albaida xarrant i fent comentaris de la nit anterior i sense donarmos compte arribarem al baret per a recuperar les forses.En arribar ens ficarem en la terrassa del bar que estava Maribel la cossina de transporter en companya de les amigues i fins que no pasa un rato la geny no es donaba conter del fret que tenia damunt.Menuda rasca ens quea damunt.Esmorzarem be i ferem el cami de regres en un altre ritme mes bo perque es notaba que el cos s ´havia recuperat ja i la tornada va ser bona i sense problemes que es de lo que es tracta.Resumint bona etapa i un altre poble que alguns no haviem anat ma i que es prau bonica.








SALSA ROSA

7 comentarios:

  1. Esta observació va dirigida a l'ilustrador de la crònica, pense que no ha escollit bé la primera de les fotos. Quan la vaig obrir per lligir en vore la foto em vaig assustar un poc. Ràpidament passava les línies per comprovar que res greu havia passat, mentrestant pensava que vos havieu pillat amb algun accident. Però res. Ni menció a cap complicació. Menys mal. Bé, un punt de reflexió.

    ResponderEliminar
  2. Així és com quedaren alguns dels membres de la grupeta després dels xupitos d'orujo al caramel i a les brosses.

    ResponderEliminar
  3. Me pregunto yo para que cojones va un tio con la camara de por el medio de la carretera haciendo fotos ,si luego no se cuelgan en el bloc Parece ser que no tiene importancia las fotos que se hacen en las salidas

    ResponderEliminar
  4. Amigo Anónimo... la paciencia es una gran virtud y predicar con el ejemplo una norma cristiana y de educación imprescindible. Y como alguien también dijo, "hay que enseñar a quien no sabe" y seguramente encontrarias a alguien dispuesto a enseñarte. Así que, ¿porqué cojones no aprendes tu a hacerlo? Señor, perdónalos porque no saben lo que dicen.

    ResponderEliminar
  5. Heuuu amics anónimos yo estic dispost a tirar-vos una maneta si fa falta i passar·les al bloc clar esta en un permis espesial del autor i un parell de xupitos d'orujo al caramel que ya me he comprat una botelleta jejeje. per que el resultat que en dona esta setmana passada va ser molt pero molt vooooo, tant en apoc apoc el disapte com el diumenge en els meus amics de sal pal'ou per sert un abras atots que se que seguis en esta pagina.
    ala mos vegem el disapte cap a xiva que tin que anarmen de boda i tinc que aterrisar pronte per casa un besset sense mariconades y lo dicho lo que fasa falta asi estic yo el RICHAL
    FLEXAAA CUANT VINDRAsssssssssss

    ResponderEliminar
  6. aso esta be,que es mote tota una infraestructura de reportatges en camares,equip de premsa e inclus reunions i tot acaba en el calaix d´algu que no te temps o no sab fer en el material,delegue alcalde delegue.
    el dissabte fara aire,aixi que espai en l´eixida no es volqueu

    ResponderEliminar
  7. Amics estic molt trist me acaben de confirmar que tinc dos costelles trencades de la part dreta i en un parell de setmanes no podre eixir cachis en la PT altra volta e tingut la visita de la mala sort en cara no isc de una ya tinc altra damunt i ara que ascomensaba a trobar-me ve i en il·lusio ya no tinc ganes de res vo que es divertiu molt una abrasà a tots ya es vorem el RICHAL

    ResponderEliminar