08-11-2009 Dos Aigües

CRÒNICA per Toni Garmstrong.

Disabte de mati i com és habitual comença una nova etapa de la que marcarà la diferència, entre altres coses perquè el déu EOLO estava enfadat i bufaba com mai. Enfilem cap a l´etapa de Dos Aigües que s´espera bona i dura i amb més oposició del normal arribem a l´Alcúdia i a Carlet i ja es nota que la gent que de costum es fica al capdavant està més tocada del normal i els relleus comencen a aparéiexer puig avui ens acompanya gent dels panxos que venen prou agust amb nosaltres.


Arribem a Fontanelles i la pujada és mes dura del normal debut a l´aire que cada vegada bufa amb mes insistència. Seguim cap a Dos Aigües enfilant el primer port que es fa molt perillós per les rafagues d´aire que no deixen controlar la bicicleta, sobretot en la baixada que s'arriesga molt. Destacar un incident d´un motorista que en les curves del port es pensava que era Cheste i pareix que anà a terra per culpa de l´aire però que no es fa res i ens adelanta al moment. Després de salvar el segon port agrupem i ens deixem caure cap el bar en molt de perill puig aso no pinta molt be. Després de buscar bar decidim anar al de l´entrada que es el menys roin de tots perque el poble es molt bonico pero els tres bars que hi han es disputen el titul al més merdós.

Pronte ens sorpren el cambrer amb la seua destressa i profesisonalitat al desplegar la variada carta d´entrepans que ens deixa bocabadats, però bé, esmorzarem i decidim tornar amb l'esperança de que l'aire ara el tenim a favor.


Encara no hem donat la segona curva quan l´aire es torna en contra nostra i és la tònica de tota la tornada perquè quan no bufaba de costat ho feia de cara, però amb paciència i bona cama arribem al poble i ens reunim un altra vegada en el Duga on ens recreem un poc i cadascú a sa casa que avui no ens picaran les mosques.

ITINERARI

Algemesí, Catadau, l'Atalaia, Dos Aigües, tornar pel mateix lloc.

Ver mapa más grande



SALSA ROSA