Alboratge 11/12/2010.

JA SOM MILIONARIS. 

A PARTIR DEL 22 EL PROBLEMA VOSTRE SERÀ EN QUE GASTAR-SE'LS. El dissabte l'amic TRANSPORTER, farà entrega dels dècims a l'eixida.

Crònica Alboratge 11/12/2010. Crònica de Pla de Corrals 12/12/2012 (?)

En primer lloc cal dir que l'amic Piter ja està en els peus al terra. Però que no vaja tentant la sort fent exclamacions provocatives ( !visca el mad--- ! o semblants) perquè tornarà al lloc on es mereix!!! I no hi huaran papallones!!!

DEDICAT A PITER, PERQUE TROBE EL CAMÍ DE LA VERITAT
CLICA EL PLAY ... COBARDE!!

---------------------------------------------------------------------

-----------------------------------------------------------------------

Hui per estar pròximes les festes nadalenques, la crònica serà especial, com alguns dels membres nous que hem arreplegat, fitxat o acollit. A la eixida, Steve i el seu amic José Luís estaven molt contents, ha arribat Jareño, i clar, hui tenien “joguet nou”. Cap a Alboratge, han destrossat tot allò que s’han trobat per davant. Ritme infernal, han fet mossegar la pols a la penya de l’Alcúdia una altra vegada. En el bar, la cosa ha estat d’allò millor de l’any. Steve cada setmana es supera a sí mateix.

El protagonista de la historieta es Steve, i no Brad Pitt, quan li han preguntat que cóm és que marxa tant ens ha donat el seu remei; ens hem quedat bocabadats:

---- No hi ha rés millor per a marxar molt que anar de sopar amb els amics, uns cubates i sobre les 4 de la matinada arribar a casa, despertar a la parenta i pegar-li’n dos sense traure’l, fer una cabotaeta i a les 6 del matí res millor que una sessió d’abdominals, uns 1200, un quart de peces .... i a rodar! ...ens contava superman, i continuà....
---- Abans m'arreglava amb el katovit, però les coses ja no estan per a bromes. 

He de dir que ens ha costat moltíssim traure-li la informació, però davant de tanta insistència, no s'ha pogut negar.  QUÈ CALLAT S'HO TENIA!!!. Ara haurem de provar-ho tots.
He de confessar que ací m’han invaït els dubtes per allò de “sense traure’l”. D’ón? Dels calçotets? Açò de les noves tecnologies és massa per a mi, ¿que hauran inventat el polvo per e-mail, teletransportat o cibernètic?). 

LA confesió li pot costar cara, igual en la proxima eixida es queda l'últim!!  jejejeje....

Li hem fet una cançò per augmentar la seua llegenda. Ací teniu la lletra.

(Clickar al play per a continuar llegint)

Te, te, te, tetete...

Steve rueda con cautela por la carretera,

con la visera del casco abajo.

No hay otro sonido más que el de sus calas y,

la máquina lista para empezar.

¿Estáis listos, hey, estáis listos para esto?

están sentados al borde de sus asientos,

fuera del umbral las bicicletas son balas,

y el sonido de sus latidos.

¿Estás feliz? ¿Estás satisfecho? ¿Cuánto tiempo puedes soportar el calor?

Otro que muerde el polvo,

y otro que se va.

Otro que muerde el polvo.

Hey, te voy a atrapar a tí también.

Oh, toma, muerde el polvo,

hay muchas maneras de lastimar a un hombre y dejarlo en el suelo.

Puedes golpearlo, puedes engañarlo,

puedes tratarlo mal y dejarlo cuando ha caído.

Pero estoy listo para tí, sí,

Estoy listo para tí.

Estoy parado sobre mis dos ruedas,

y otro que muerde el polvo, sí,

Te voy a atrapar a tí también...

--------------------------------------------------------------------------------------------------
Crònica de Pla deCorrals 12/12/2010

(De Toni Garmstrong)

Aquesta es la crònica d´una eixida protagonitzada per quatre valents i quatre mes .......(Ronaldo y diez mas...) que desafiant el fred i farts d´esperar a la gent (supose que han probat la pócima de l´amic Beti i han fet bola) han decidit anr-se'n a cumplir amb la ruta marcada. Començar i primera incidencia i a la postre baixa de l´amic Jose Luis q ha trencat el raido de la roda i ens ha abandonat (mala ratxa du últimament).

Hem continuat a un ritme frenètic (açò pensaba el que anava darrere que no podia ni en el rabo i portaba un ritme de quebarantaossos) però que en realitat ha hagut que ser espentejat pel comandant en els ports de primera categoria. Al moment la segona incidència: baixant l'amic Pedrito ens abandonava igual que ho feia el seu equip del alma en el Nou Camp, amb la mà oberta i els cins ditets a l´aire record el triomf de Ronaldo i deu més......davant el Barça (amb molt d´amor Piter).

Ja erem sis els components que hem pujat a un ritme frenètic  el port. Alguns estaven darrere per si queia algun bidonet,  jajajajajajajaja. De sobte ha aparegut GOSTRIDER cual caballo veloz (això sí què és una bona burreta  no el que portem nosaltres) i ens ha pegat un passada buscant l´elite de la grupeta.. No l'ha trobat! No sabia que com no anara al llit no els trobaria .
   Hem arribat al bar i dos pèrdues més pero la resta hem afrontat el bocata atacant-li desde baix i coronant en prou rapidessa. Ens hem tornat a un ritme de globero fent honor al lema de la grupeta i poc a poc hem tornat a casa els tres mosqueters i Carlos (Charly Rivel). Sempre acaben els bons per davant.