Va perdent-se el costum de escriure la crònica de les eixides i és una llàstima. A vore si s'anima la gent que tot no és pujar com les cabres els ports.
Raül ha estrenat equipació, tenia un maillot sense mànegues amagat i no ens havia dit res: això no està be.
Bonica etapa. Hui no hi havia representació femenina, haureu de tractarles millor quan vinguen. Els cullerots ens han agarrat per darrere dalt de Barx, els hem fet sufrir un poc en saber que anaven darrere pujant ... algú ha dit apreteu!!! . Baixada a Gandia, Oliva, Pego... en plan d'amics a bon ritme. Ens ha saludat la parella de la guàrdia civil, cada dia la grupeta és més coneguda. Per fi arriba l'hora dels homes, la terrible vall de Laguar, i, com era pressumible, ha acabat com el rosari de l'aurora... cadascu a le seua. En una cosa estic content, he acabat per davant de Salva el Polletina, tot un èxit. Les incidències de carrera ens poden passar a tots, hui se n'ix la cadena, demà punxes, .... no li valen excuses.
Baixada a Tormos, després de la paredeta obligada a la font de l'eterna joventut, Vicent Gomis, traçava les curves al recte.... i ha hagut de fer un drive-through i un stop and go.
L'esmorzar bo, però el carajillo increible, el millor en molt de temps.
i, apoc a poc, a casa i demà més.
No hay comentarios:
Publicar un comentario