Etapa concurridíssima. De seguir així, es repartiran dorsals a l'eixida. Tal era la quantitat de companys que, no cabiem de semàfor a semàfor. La fallida global del sistema blackberry és la cuasa de que, a hores d'ara, encara no haja arribat la crònica d'este dissabte. Esperem que algú siga capaç de fer-ne arribar alguna a esta redacció.
Per ordre inapelable i indiscutible del senyor Quique, es publiquen les següents rectificacions sobre el tema de l'equipació d'hivern: MAILLOT.......... 40€ PANTALÓ.......... 50€* (*) Preus amb l'IVA inclós.
No hi ha termini per a pagar, ho podeu fer còmodament aplaçant el total com millor vos vinga i, passats un dies de l'estrena, podeu tornar-los si no són del vostre gust sense cap problema. I és que amics com Quique hi ha pocs.
CRÒNICA DEL DISSABTE 8 D'OCTUBRE A CASTELLÓ DE RUGAT:
Ja apreta un poc el fred de matí i a les 8 encara no és del tot clar. Uns minutets més i es dona l'eixida oficial. Algun que altre endarrerit que arriba just. Ens posem a escalfar el cos camí d'Alzira i ens passen l'ordre d'amainar la marxa i esperar el Pelos (que és l'únic en creure que l'eixida era a les 8:15) per a que deprés en les primeres rampes ens deixe darrere: sempre hi ha privilegis per alguns.
Hui tenim una novetat a la grupeta, Vicent, piragüista ell, que vol provar a canviar el rem per la burreta (al menys els dissabtes). Té sort d'estar baix la tutel·la de son tio Transporter. Per fi arriba Quique i podem agafar una velocitat de creuer adequada (els dos iaios tirant dels joves) fins a Manuel. Arriba la primera dificultat de l'etapa i quan ja em pensava que anava a coronar en solitari, Juan em passa com una moto deixant-me bocabadat: mai havia vist tal demostració de potència, encara que en tinc el meus dubtes sobre la legalitat del fet. Revisant les imatges es veu una espècie de fumaguera que li ix de la bicicleta. Jo diria que portava un motoret de dos temps... Farem la reclamació corresponent.
Reagrupament camí de Quatretonda i Llutxent. Moments de relax, de tertúlia amb els companys aprofitant la pendent favorable. Però la felicitat mai és total. Vet ací que en la primera intersecció de carreteres, el nostre comandant ha patit una greu interferència en el sistema de GPS automàtic i, en una demostració del seu caràcter altruista, s'ha erigit en el nostre guia i ens ha portat com Moisés al hebreus, però no a la mar, sinò a fer una visita no planificada pels carrers empinats i sense eixida de Terrateig. Tal era l'espectació que provocàvem al passar, que la gent del poble deia: on van aquestos bojos?. Feina de matalafer, hem eixit pel mateix lloc que hem entrat però al revés. Què si m'he despistat, què si creia què... l'edat Vicent, que ja et fas vell!! Bé, reiniciat el sistema, esta vegada hem seguit el conducte reglamentari fins arribar al bar de Castelló de Rugat.
Bon esmorzar, però un poc car. Això sí, incloia servei de vigilància de bicicletes i regal d'acomiadament. Sobre la taula, dos temes d'allò més instructius. Un ens assabentava de les intimitats del club del Romaní, on sembla que alguns (no vaig a dir noms) són vertaders experts. Fins i tot, s'ha proposat acabar les etapes allí, en comptes de fer-ho a Cal Duga.
Però el tema estrella ha estat un debat tan antic com les mateixes bicicletes: què fer quan a un ciclista li entra una apretada tan forta que no s'ho pot aguantar? ¿què fa si està en plena competició? Tot ha vingut arrel d'un comentari de Charli Brown al respecte de que, a l'hora de pitxar, no se la podia traure per cap lloc i demanava baixar l'alçada dels tirants del culote al menys un pam en la propera equipació.
Vicent, Transporter, Comander, Moisés, "aterriza como puedas", recuperat ja del curtcircuit provocat per la pluja solar en el sistema de navegació, ha tornat a demostrar que per alguna raó n'és el guia espiritual i ens ha fet gratis tota una conferència sobre el tema. Vegeu sinò les imatges.
No hi havia temps per a més. Així què, després de pagar, camí del Romaní....... perdò, vull dir... del Duga, a fer-nos un refresquet. Interessant jornada. ¿Qui diu de no parar a esmorzar....?
Salut.
PD: podrieu opinar en els comentaris sobre el canvi del Duga pel Romaní.
