Itinerari Millars 25/07/09
Crònica de Toni Garmstrong.
Amaneix el dissabte i els poquets membres que apareixen ens reunim el la eixida per a partir cap a lúltima etapa de Juliol,la mes dura del calendari i la que tots esperabem amb respecte.L´arquer ha tirat la fletxa cap a Belgica,Pitagores tenia dia de reflexio i la resta en el pisos de la platja que per aixo el tenen.L´amic Vicent apareix amb la nova maquineta i uno mes que es suma al carbonato.De repent apareix Paco (l´explorador ),i moguem direccio a guadassuar,carlet i catadau.Putjem fontanelles i ens encarem cap a dos aigues,Mare de deu que aco va de bo caballeres.El dia el ideal,puig l´amic Ahuir ja havia parlat en San Pere per a que ens acompanyara el temps,nuboloset com ens agrada.
Coronem Dos Aigues i ens dirigim cap el poble pero avanc fem una paradeta per a menjar algo.Uns un platan,uns altres una poma,uns altres una barreta i un poquet d´aigua.Enfilem cap a Millares i en un ritme prau normal arribem al poble on la gent ja va notant les cames carregades i tractem de reagruparmos per a dirigirmos cap a Bicorp,portet amunt i mes amunt i la gent ja pensa en l´esmorzar per a oblidar el suplici de carretera que hem pasat.Arribem dalt del port i la sensacio de frescor es palpa en els rostres de la gent( San Pere tampoc t´en passes que tenim fins a fret i tot ),continuem en el trencacames de carretera i arriben a la taula en Bicorp i pasem el millor rato i el mes esperat,pero lo bo s´acaba ppronte i despres de alguns comentaris i algunes idees sobre el negoci de la bicicleta mogem cap al poble que ja ens queden dos desnivellets(per lo del nivell que hem agafat)i pasem per Quesa,Navarres i ens enfilem cap a Sumacarcel on per moments i segur que per problemes de la pila del pinganillo ens dividim uns quants pero no tardem en solventar el problema i reagrupacio un altra vegada fin que arribem a Algemesi on la gent ja respira i li dona gracies a San Pere per el dia que ens ha regalat puig segur que en tot l´estiu no hi ahura un dia per a fer la volta mes fresquet quel del dissabte.
Cada uno a sa casa i alguns al refresquet on hem asistit a la primera caiguda de la bici de Pedro,al cual li ha sentat com una patada en la bolseta pero alguna vegada tenia que ser.( Pedro haz caso y aparca la bici en la otra acera que te caera ).
Que eixides mes aburrides que es fan ara ja no hi han globeraes,ni sprints incontestables,ni res de res.Aço ja no es lo que era tot pau i amor(i el plus pal salon).Esperem que quant torne el flecha torne en les piles carregades,segur que si jejeje i ens clave un poc de canya.Viva Zapata ahyhayhayyyyyyyyyyyyyyyyy
ResponderEliminar