Grupeta Apocapoc Algemesí

(equipació definitiva d'estiu - clica per veure-la més gran)

5 PELEGRINS CAMÍ D'AYORA

Eixida especial de febrer. Set menys quart del matí. El primer en arribar Campos. Ni pensar en eixir del cotxe; tres graus de tempertura no deixaven obrir la porta. En això arriba Juan Bresó i no queda més remei que eixir i saludar com persones educades. Lo justet i una altra vegada cadascú al seu cotxe, ja tindriem temps de parlar camí d'Ayora. Al poc, el commander amb la moquita a la punta del nas, un minut abans de l'aparició més inesperada.... Charly!!! Segur que té ascendència basca. Això sí, vista la temperatura, s'en torna a casa a per una manta.... eixe és el meu Charly. En això em sona un fax al telèfon. Pepe el carnisser volia dir-nos alguna cosa però de moment, no entenc eixe llenguatge (hui ens ha dit que té un mòvil nou). I per a completar la grupeta, arriba Julio. Carreguem les bicis i posem camí a Enguera.

En arribar, la primera decisió que prenem és anar al bar i fer-nos un bombonet, el dos graus de fred ens havien convençut a la primera. Ens posem a pedalejar camí de Navalón i al poc ja ens sobrava la meitat de la roba, no sé si per la pujada del tremòmetre o pels quilòmetres que portaven cara amunt sense parar. Paisatge preciós i tranquil, gaudint de la natura i Vicent fent de Fèlix Rodríguez de la Fuente identificant tot allò que es menejara. Per cert, de pasada, visitàrem la parceleta on el commandant Ahuir pensa construir la seua ganaderia de bous....

Poc a poc, més amunt i més calor. Passem l'heliport antiincendis. Després de coronar el "Alto Calderón" deixem el creuer cap a Navalón. La carretera torna a empinar-se buscant el segon "Alto de La Rosa", 5 quilòmetres al 4%. Al fons es divisaven els primers molins aerogeneradors repartits per tot arreu seguint la cresta de la serralada. Quan estàs baix d'ells són impresionants.

Segon descanset, 3 km de baixada que et fan pensar que després els hauràs de pujar. En un tres i no res, torna a empinar-se (lo bó s'acaba prompte). Un  Charly desconegut marcava un ritme axfixiant per alguns. Ell i Julio no paraven de mirar la roda de davant i els comptaquilòmetres de les seues bicis. En fi, coses d'ells, ja teniem prou en no despenjar-nos massa cara a l'últim "Alto del Pelegrí" que, després del que portavem, es va fer un poc dur: un poc més de 5 km al 6%. El molins cada vegada més grans semblaven gegants. A uns cent metres abans de coronar no poguerem renunciar a fer-nos fotos, davant la neu que cobria el port, tirant-nos boles com els xiquets.

Cara avall. Ja era hora. Quasi 18 quilómetres de descens, a vegades suau, però en alguns moments la bici s'embalava (mala senyal per al tornar). Arribada a Ayora i Vicent ens regala una visita turística al poble com sols ell sap fer.

Finalment, després de recórrer totes les places del poble, localitzem el bar que el seu amic de la mili li havia aconsellat. Per cert que aparegué a l'hora dels carajillos i ambdós, es tornaren a vore després de 20 anys. Un rierol de llàgrimes els caia per cada galta. Emocionant. Un bon tio, més encara després de saber que ens havia convidat a l'esmorzar. Per cert, demaneu el bocata de la casa si feu cap allí.

Després de l'agradable tertúlia ens decidim a agafar les bicis. Julio torna a mirar el comptaquilòmetres, no s'explica perquè no va, toca, retoca, es queda pensant si el passador el té al mateix costat que sempre, mira i remira la roda, però es dona per vençut: no troba l'explicació. Au!

Mamprenem els 18 km amunt com era d'esperar. Charly, desconegut, anava donant pel sac. Poc abans de tornar a coronar el Pelegrí, ataca i ens deixa tallats a tots. Quan arribem dalt estava a la cuneta parat. "Haura punxat" - deia algú. Però res d'això, al passar  pel seu costat el veiem xuplant una dosi de vés a saber què, i quatre envoltoris més al terra.... Per a fer-li un control!!! hauria batut tots els rècords.

Un poc de baixada i torna-li a pujar. Ja era l'últim i això ens donava forces d'on no en quedaven. Una vegada arribat al Calderón, frenètica baixada cara a Enguera. Per fi arribem als cotxes.

Toca posar les bicis a la baca i sorpresa: s'aclareix el misteri dels comptaquilòmetres!. EL Charly i el Julio havien canviat les rodes de davant a l'eixida i anaven amb una de cada color mirant-les i preguntant-se què passava, Vaja parella!!

I xarrant xarrant, a les dues i mitja en casa. I demà, més

Fotos