metres de dura ascensió (tot i no tenint en compte la temible Llacuna -15 km al 10%) a una velocitat mitjana que quasi ens permetria participar en el pròxim Tour de França (si ens convidàren pot ser ens ho plantejàrem). L'eixida va ser ja premonitoria del que havia de passar després. Les continuades passades i lluites per fer l'escapada des del primer quilòmetre no remeteren fins la primera hora de recorregut quan la Garrapata aconseguí, en un moment de dubtes, avançar-se en un minut a la grupeta. Tot es normalitzà....Ver La Llacuna en un mapa más grande
Gràfiques
menys conya marinera... EL Garrapata no venia i en la primera hora no haviem fet ni 10 quilòmetres
ResponderEliminarNi tan calb ni tan pelut! Cert que Garrapata no va ser la partida, però el ritme va ser frenètic. Ah! i l'esmorzar tampoc estigué mal... les xicones eren simpàtiques... Caldria que els que no pujaren la Llacuna foren penalitzats a pagar els carajillos del proper dissabte. Jo
ResponderEliminarUna sugerència: per a l'eixida del dijous sant, estaria bé que en comptes del casc reglamentari ens posàrem un barret de nassaré (aixos cucurutxos morats) .
ResponderEliminar