21-06-09 Moixent

Itinerari :
Algemesí, Moixent per Vallada, tornar per Aielo.

Crònica (de l'imprescindible Transporter)

COM SEMPRE ESPERANT,,, ESPERANT.... DESESPERANT-SE, AVORRINT-SE, CAÇANT MOSQUES..... MENTRE ELS REPORTERS GRÀFICS APORTEN LES PROVES DOCUMENTALS. HAUREM DE FER ALGUN CURSET DE TIC (NOVES TECNOLOGIES) PERQUÈ SINO, AÇÒ FA IAGUA EN UNA SOCIETAT ON EL VALOR DE LES COSES ESTÀ EN EL TEMPS DE RESPOSTA. SI ÉS NECESSARI, PROPOSE COMPRAR UNA CÀMERA DIGITAL AMB ELS DINERS QUE HAVIEU DE PAGAR A L'EQUIP DE REDACCIÓ.

Dia espectacular, etapa bonica, estrenem traje, alguns fins i tot, bibicletón.

Primera fèmina de la grupeta “Raquel” en acompanyar-nos en una eixida. Tot pintava fantàstic: bon oratge, poc que pujar fins l’hora d’esmorzar, paisatges molt bonics, de Vallada fins Aielo, molta germanor, gaudint del dia. Els membres fent-se fotos relaxant-se, rient.

Bo, d’això res de res. La eixida ha sigut un suplici; de bon matí tots en la porta del bar Marfil, formant de dos i esperant al nostre comandant Pitàgores ens hem adonat que ens havia deixat orfes, més que orfes com una colla de gallines decapitades que no saben on anar.

I així un sergent (Chusqueret) per molt veterà i bo que siga no té ordres que donar als homes si no les reben del seu cap.

S’han posat en marxa cap a Moixent, sabent que faltava el ferretero i la seua màquina nova, tots volíem veure-la però el tio s’ha adormit. La cosa anava prou be fins a Montesa on el Transporter dels collons semblava molt afectat per l’absència del seu comandant i estava més perdut que una cabra en garatge, anant per llocs que no van ni els de Los Panchos, i clar, la gent estava que se’n pujava per les parets.

Especialment dur ha estat en els seus comentaris la mosca cojonera de El del medio de los Chicos. Per fi Vallada, i clar, en arribar al poble les brometes sobre el campello, i sense adonar-se’n ningú, pam! Tres valents: Quique, David i Toni, direcció a les Hermites a traure’s el carnet de ciclistes. Els demes hem arribat a Moixent molt sencerets al bar “La finestra” on hem agarrat forces. Manolo ens ha cridat dient-nos que tornaba arrere fins Canals i ens buscaria per Aielo. Ens hem trobat amb els membres de la grupeta Sal pa l’ou, feien la mateixa volta però al reves.

En la represa Moixent-Aielo la gent comentava la preciositat del paratge, 9km d’ascensió, i després el regal de les vistes que hi ha de la Vall d’Albaida. Arribada al poble de Nino Bravo, ens hem trobat al ferreter i la seua G-4. Quique ha immortalitzat el moment. Tots junts direcció Xàtiva buscant la font dels lleons per a refrescar-nos. De camí al poble s’ha relaxat rodant a un ritme tranquil·let, xerrant fins que a la arribada a la última redona que hi ha a l’entrada d’Algemesí, De Pijl Glober ha donat la nota discordant, després d’anar de Xàtiva a Algemesí a “la caoba” els morros i la boca tota negra de tanta roda que a xuplat, en un sprint paupèrrim i en menys gas que una llimonada Konga, s’ha imposat en el pont del magre adjudicant-se la etapa i el premi d’avui, una borsa del Carrefour buida, clar.

---

Nuevo W