Itinerari: Xàtiva, Benigànim, la Pobla del Duc, Castelló de Rugat, Beniarrés i l'Orxa. Tornar pel mateix lloc.
L'editor no se'n farà càrrec dels perjudicis materials ni emocionals que qualsevol alteració/canvi del recorregut presumptament insinuat ocasione a algun membre de la grupeta. Reclamacions al "Maestro Armero".
Crònica de Transporter. Dissabte 27 de juny de 2009.
Volta molt guapa la que avui hem fet la grupeta després de la setmana tant convulsa en quant als comentaris del blog.
Desafiaments inclosos, des de la primera pedalada pareixia que anava a ser un dia tranquil molt a poc a poc, encara més quan Toni i David ens han dit que anaven a esperar al “cojo Peludo” (Quique). Ja ens agafarien per darrere, nosaltres els hem dit que si, però ja es sap: “Si quieres ver a tu amigo trabajar, párate a cagar”. Hem anat tranquils per Benigànim, Pobla del Duc, on Bernat ens ha trucat per telèfon i ha vingut cap a nosaltres i tots junts cap al Benicadell, on cadascú al seu ritme fins el cartell Província de València.
Reagrupament i baixada a buscar l’Orxa, que ha acabat encisant a més d’un l’espectacular orografia, paisatges i racons amb encant que té aquest poble tan bonic. A l'arribada al bar de seguida han aplegat els tres mosqueters, Toni no feia bona cara, David li anava la processó per dins, i el Coixo? El Coixo no estava coixo. Portava un bandatge sospitós al turmell. Pel que es veu està fent de conillet d'índies per a una firma farmacèutica que està desenvolupant una nova droga per al pròxim Tour.
Bo, l'esmorzar s’ha allargat més del compte i en la tornada ho hem pagat. En la represa l'eixida de l’Orxa ha acabat sent pesadeta, la gent anava desperdigant-se. Parada en totes les fonts que hem vist, la calor feia mella entre els membres de la grupeta. A pesar de tot gran sessió fotogràfica del Coixo que avui ha estat en tots els fregats. El nostre comandant que tornava d’un stage de preparació espiritual se l’ha vist seriós per assumptes professionals. Tranquil Josep, el curs està finalitzant.
A la arribada al Genovés, última parada per a refrescar-se on Toni no ha parat per a arribar a bon hora a una boda que tenia. De segur que s’ha enrecordat del Coixo. Els últims 30km ja pesaven en les cames i hem tingut que fer uns rellevets a un ritme pactat per a no trencar el grup.
De Pijl ja estava pensant en la paella que hi havia pel mig i els últims relleus s’ha fet el llonguis i clar, a la entrada d'Algemesí mirava de reüll a Transporter, que l’ha avisat dient-li que el Coixo li fotria la mescla, de sobte les rodes de darrere fent fum, xirriant. Què es això?!
Guau com ha eixit el Pijl, el Coixo i pobre Transporter, que no ha arreplegat ni les de terra. En el pont s’ha imposat el que avui ha sigut l'home del dia, “el Coixo”.
Abans de despedir-me felicitar a Pedro que ens ha convidat a un refresquet per l’adquisició d’un nou cotxe. Cuantas perras tienes gañán.
Dificultats muntanyoses:
No hay comentarios:
Publicar un comentario