03-09-09 Quesa

_____________________________________

CRÒNICA MARCIANA

Crònica per Transporter ..

Dia núvol on tots sabíem que ens banyaríem, reunits al Marfil com és habitual i entre rialles i comentaris han anat acudint els nou valents que hem sigut de la partida, algunes absències com ja va sent habitual i algunes incorporacions, cas del Ferretero, que per cert ha tornar amb un espectacular moment de forma.

Tot just quan anàvem a eixir, Vicent “El Castello” i Toni Garmstrong, ens han contat el que els passà l’altre dia en la botiga d’Alcaber. Pareix ser que algun conegut per tots, suposadament (per allò de les querelles) li passà una informació errònia i que no s’ajustava a la realitat a Salva, el mecànic de la botiga, mofant-se de que ens havien pegat una tocateta el dissabte d’abans, quan tots sabem que en l’eixida anterior van ser els nostres homes els que controlaren en tot moment l’ascensió a Benigànim, i que per a no causar-los mals majors decidirem deixar-los en davant.

Doncs bé, suposadament Chamorret, no ho va veure així i suposadament li donà l’altra versió al mecànic, i clar, Vicent i Toni, patiren la mofa del mecànic, fins ací tot prou clar, i feta esta explicació ens hem ficant en marxa, comentant l’acudit i ahi s’ha quedat la cosa.

De sobte ens han passat uns xicots com un llamp, i sense pensar-ho ens hem ficat a roda, però ens ha durat poc l’alegria, i en el pont de Renfe d’Alzira, pam! La plutja! “Ye que fem?!” Seguir, i amb un parell de memoles i arremullats hem coronat Sumacàrcer, després Navarrés i per fi Quesa, on hem vist al Richar, que havia eixit a les 7:30 amb els de Sal Pa l’Ou, crec que té el cor un poc partit, i vaja amb qui vaja quan vinga ací sempre serà ben rebut.

Hem esmorzat en el baret que ens tractaren tan bé l’altra vegada que anàrem a Quesa, i hui tampoc ens han decebut. Bon baret. En la repressa és on ha arribat lo bo del dia, ací és on haguérem pogut dir allò de “por la boca muere el pez, tu boca extiende cheques que tu cuerpo no puede pagar, siempre habla quien más tiene que callar, etc...” Però no, nosaltres no farem ús d’estes dites, crec que no es deu d’anar així per la vida, i pense que tan sols ha sigut, simplement, un malentés i unes declaracions, desafortunades (si és que les ha fet de veritat, com diu el mecànic).

La qüestió és que els de Sal Pa l’Ou ens han agafat entre Quesa i Navarrés, i clar, quan ens han passat, anava el nostre conegut i ens ha vingut a la ment Vicent i Toni, ahí hi havia que tornar l’honor perdut dels nostres companys, no hem pogut aguantar-mos, i ens hem ficat en feina, amb quatre arreons ha sigut suficient, per a que el “suposat” perguera roda, i el pillara el corte, de rés ha valgut les ajudes rebudes per part del seu company Talens, que l’espentava sense èxit, Pitàgores, que és un cavaller com cal, també volia sumar-se a espentejar, però no ha volgut per si de cas el malgrat Chamorro veia minvada la seua autoestima.

Finalment ens hem separat en Navarrés, i clar, la grupeta es sentia recomfortada al saber que Vicent i Toni ja poden anar tranquils a Alcaber. Reflexionant sobre el fet, concloure que on hi ha un globero hi ha un altre, i que els bons de veritat estan en estos precisos moments fent una contrarellotge en València.

De camí a casa ens hem seguit banyant, i com no estaven els sprinters oficials, el Richar i el Fletxa, ens hem tingut que jugar l’esprint a “piedra, papel y tijera” on després de cinc intents ha guanyat el Pelos (ni així li guanyem).

Res més per a hui, acomiadar-me dient-vos que estic orgullós de tots nosaltres, i he vist espacialment content a Josep Brines, ell sap perquè.

----------------------------------------------------
ITINERARI
Hora d'eixida a les 8:00am.


Itinerari: Alberic, Sumacàrcer, Navarrés, Quesa esmorzar, tornar pel mateix lloc.

96,2 km.

Ver mapa más grande

SALSA ROSA