14-09-09 Xiva

_____________________________________

CRÒNICA MARCIANA
Avui la gent té ganes. Han aparegut dues cròniques a quina millor. Ahí estan, que les disfruteu.
Crònica de Piter (no Pan)

Etapa marcada per dues circumstàncies bones. La primera, la volta a la grupeta d'algunes ovelletes un poc descarrilades: una (Tonalitats) perquè ha tornat al "redil" que li pertoca; una altra (Doohan) perquè ja era hora d'acabar les vacances a la platja i, la més celebrada, la de Miguel a qui se li ha notat un poc desentrenat (benvinguda siga la joventut). Com en la "paràbola del buen pastor" ens alegrem per haver-les recuperat a totes (encara ens queden algunes que Déu sap que estaran fent per ahí). D'altra banda també hem contat amb la companyia de dos PANCHOS que sempre són ben rebuts (bona gent). L'altra cosa destacable ha estat el desarroll de l'etapa, sempre agrupats, ben dirigits pels qui han tirat de la grupeta i, sobre tot, pel nivell de tots. S'ha rodat amb una mitjana excel·lent (28 km/h). Quanta raó té el comandant Transporter (pensador inesgotable): "Sense tirons, agrupats, marcant bon ritme, s'arriba més lluny i més prompte". Està clar que avui ningú ha tirat com UNA FLETXA (no va amb cap mala intenció, eh!).

Bé, 8:08 eixida neutralitzada fins la cooperativa on es dóna l'eixida oficial. Hard Rider i Transporter posem un ritme alt però soportable i que fa desistir d'atacar d'eixida. Enfilem l'Almaguer i ambdós continuen marcant el ritme de la grupeta. Bons elements, amb molt de seny, tots agrupats i això que la mitjana ha rondat els 22 km/h. Tot un luxe tindre'ls a la grupeta. A tot això el Pelos, com sempre, jugant com el gat i el ratolí: ara faig fotos amb una mà, ara vaig darrere, ara passe davant... Es nota que l'absència d'alguna FLETXA li dóna un poc d'estabilitat emocional. Bon element també. La baixada un poc més de ritme, alguns relleus per als protagonistes de l'etapa. Res destacable fins Montserrat. El Pelos marca el ritme en la rampa d'eixida, un poc agobiant però tots junts (cal reconéixer que la sang li bull i no és tan fàcil controlar això però li recorde que ... les figues cauen de madures -Uen lolito-). De camí a Xiva, ritme viu però controlant la grupeta, com amics, cosa que algú ha aprofitat per reivindicar-se un poc en la rampa més dura: "Ara o mai, no sempre em deixaran passar davant".

L'esmorzar bo, ràpid i barat. L'anècdota de l'avituallament l'ha protagonitzada Richal (el que NO CORRE en bicicleta), més concretament la llonganissa del Richalll o, per ser exactes, la del seu entrepà. Tot emocionat li ha fet fotos per al seu àlbum de records. Tan gran era que no s'ha atrevit amb ella i ha hagut de renunciar a menjar-se la meitat. Home de Déu, ¿no saps que del que es menja .... ?

Paguem... NO TOTS!!!! (algú ni recordava que l'esmorzar es paga i ha tornat a complir amb les seues obligacions fiscals) i enfilem Quatre Camins amb la mateixa tònica: bon ritme i agrupats. Coronem, Torís, Real de Montroi i cap Algemesí xarrant, com bons amics. Avui no hi ha hagut cap FLEXTA que volguera esprintar així que hem entrat de la mà. Bona etapa, bon nivell, bona gent (es nota que l'interior no els desorienta tant com l'humitat de la costa). Com anècdotes, indicar que Tranporter ha punxat camí de Real de Montroi i rés més. La secció de SALSA ROSA té poques coses que contar en aquesta etapa (encara que sé que algú ha fet un seguiment total a una parelleta per si es produïa alguna notícia destacable; una altra vegada serà tú no perdes l'esperança, hi ha coses que no es poden amagar, tard o prompte els tornaràs a pillar)

Xé, m'agrada la grupeta.



CRÒNICA DE TRANSPORTER:

Després de les vacances i Mare de Deu, han anat tornant al lloc les coses, i a les 8 del matí, setze integrants hem gaudit de l'eixida.
Xiva, etapa plana on hem tingut l'oportunitat de xarrar amb els companys, comentar anècdotes de les eixides que cadascú ha fet al seu lloc d'estiueig.

De camí a l'Almaguer hem ficat un ritme vivet, on Brines em comentava que volia que li feren mal les cames per enrecordar-se la setmana seguent que ja no ens acompanyará (comença la temporada citrícola).

A peu de l'Almaguer el Richal ens ha eixit al davant,crec que s'ho passa del més bé amb nosaltres. Lo primer que ha fet ha sigut preguntar per el seu amic el Fletxa (amb gent així, sembla difícil no estimar-se). A poc a poc hem coronat i amb ritme constant cap a Montroi, li hem hagut de dir a Transporter que havia punxat (anava tan cec i fundit que no s'havia donat conter)
En reanudar la marxa i sense adonar-nos, hem aplegat a Montserrat, i de camí a Cortitxelles hem tingut un xicotet incident amb un motoriste en una redona, crec que venia de festa i encara no s'havia gitat, "la noche me confunde". A bon hora hem arribat a Xiva, per esmorzar al baret de les xiques tan simpàtiques que el regenten, de categoria, i si no mireu el bocata del Richar, molt bò i baratet. De resaltar l'actitud d'un membre de la grupeta quan ens n'anàvem se n'ha adonat que no havia pagat, i sense dubtar-ho ha tornat arrere per a passar per caixa.

"Chino chano" hem aplegat a Quatre Camins i de seguida, Torís, on la locomotora de 16 vagons es menjava els km com si res.
La d'avuí ha estat una eixida de germanor, ni tan sols hi ha sprintat ningú, i amb eixe "uen lolito" com diuen alguns, hem aplegat al poble, que per a sorpresa de tots hem vist que la mitja era prou acceptable, 28'6, i fins i tot alguns 29 (cóm aneu).
Per a celebrar-ho, a casa "Duga" on hem ficat la cirera al pastís que ha sigut l'eixida a Xiva.

----------------------------------------------------

ITINERARI
Algemesí, Alginet, Almaguer, Montserrat, Cortixelles, Xiva (esmorzar), Quatrecamins, Torís, Algemesí.

Ver Xiva-2009 en un mapa más grande

GRÀFICA

SALSA ROSA